Els col·legis ‘corruptes’ de Ciegsa

L'ex-alcalde de Xàtiva i ex-president de la Diputació de València, Alfonso Rus, i l'ex-conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora inaugurant un col·legi

L’ex-alcalde de Xàtiva i ex-president de la Diputació de València, Alfonso Rus, i l’ex-conseller d’Educació, Alejandro Font de Mora inaugurant un col·legi
MOISÉS PÉREZ 17/09/2016
Ciegsa, l’empresa encarregada de construir els centres escolars de la Generalitat Valenciana, va ser exemple de l’opacitat i el malbaratament de la gestió del PP. L’alçament del secret de sumari de la part grossa del ‘cas Taula’ ha posat de manifest que la mercantil fou utilitzada per a cobrar comissions que anaven a les butxaques de dirigents populars i a finançar il·legalment el partit.

Contràriament al lema d’un lliberal per al canvi que el va dur a la presidència de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana va fer augmentar la mida de l’administració pública valenciana. No només va enviar a fons perdut diners públics per a construir ruïnosos grans projectes, també va crear fundacions i empreses públiques deixant de banda els seus teòrics principis.

Amb la idea de completar el mapa escolar valencià amb la celeritat més gran possible, Zaplana va crear un instrument que li permetia burlar la farragosa burocràcia i una major fiscalització pública per aconseguir aquest objectiu. L’artefacte va denominar-se Construccions i Infraestructures Educatives de la Generalitat Valenciana (Ciegsa), i a la seua vida ha passat de ser un niu de sospites i opacitat a esdevenir en la «cova d’Ali Baba», en paraules del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, de la corrupció del PP valencià.

Abans que les confessions del ionqui dels diners desvelaren l’objectiu real d’aquesta empresa quan Francisco Camps restava al capdavant del Consell, Zaplana va convertir la mercantil en el seu feu particular. Impulsada pel duet Manuel Tarancón (aleshores conseller d’Educació) – Javier Garcia Lliberós (llavors gerent de la mercantil i parella de la ex-consellera popular Alícia de Miguel), aquesta forma particular de construir col·legis va topar-se amb les primeres polèmiques pressupostàries. Si s’afegeix l’any que Esteban González Pons va estar com a conseller en substitució de Tarancón, els sobrecostos van oscil·lar entre el 8% i el 27%.

Unes xifres, però, que van incrementar-se notablement quan Màximo Caturla, un dels principals capitostos del cas Taula, va assumir les regnes de l’empresa junt amb Garcia Lliberós. Amb Caturla com a gerent de la mercantil pública van registrar-se les majors desviacions pressupostàries. Durant aquella etapa el responsable de la cartera d’Educació era l’actual membre de la Mesa de les Corts, Alejandro Font de Mora, esquitxat també al sumari de la causa. Tot i que Caturla compartia responsabilitats amb Garcia Lliberós, va governar la societat amb mà de ferro netejant qualsevol vestigi de zaplanisme, realitzant operacions dubtoses com ara la compravenda d’una nova seu al Parc Tecnològic i imposant els seus criteris siga com siga: l’ex-diputat provincial de València, Miguel Barraca, va sofrir un infart durant una discussió amb ell.

Malgrat que el percentatge de desviació dels modificats va reduir-se, l’etapa de Josep López Guardiola també va estar marcada per les sospites. Amic íntim de Camps, aquest és el marit de la sòcia de la farmàcia de l’ex-president. Al seu torn, és cosí-germà de Paula Sánchez de León. El cunyat de Guardiola, José Miguel Escrig, també va exercir tasques de control a Ciegsa.

A les ombres que planaven pels sobrecostos i els modificats recurrents, va sumar-se altres episodis ben sospitosos. L’any 2005, amb Caturla i Font de Mora al capdavant, l’empresa va patir un incendi que va cremar abundant documentació. Tot i perdre quasi dos milions d’euros de material, mai va reclamar-se la indemnització del segur. L’assalt a l’empresa amb l’alarma desconnectada va generar més suspicàcies encara.

Assetjada pels episodis rocambolescos i les casualitats dubtoses, la diputada socialista Ana Noguera va encarregar-se de recopilar contractes i factures quan l’estratègia de l’omertà reganava absolutament. Noguera, de fet, va ser víctima de la prepotència dels temps d’aclaparador domini del PP: quan va aconseguir d’una vegada per totes poder entrar a l’empresa pública, li van prohibir fotocopiar cap document. La negror aventurava tot allò que el trencament fraternal entre l’ex-president de la Diputació de València, Alfonso Rus, i l’ex-gerent d’Imelsa, Marcos Benavent, ha tret a la llum.

Gürtel i Taroncher com antecedents

Amb l’oposició vetada per a fiscalitzar l’activitat de Ciegsa pels entrebancs continus del PP, l’empresa va esdevenir en una autèntica agència de col·locació. Caturla, que comptava amb un Audi A6 i un xòfer particular a càrrec de la societat pública, va col·locar cinc treballadors a l’empresa per recomanació expressa de Rus, segons la Guàrdia Civil. Entre ells, el citat Barraca. «La seua tasca era tocar-se els collons», explica Caturla a Benavent en una de les gravacions incorporades a la causa.

Compromís, de fet, va traure a la llum una llista d’ex-càrrecs del PP que van cobrar sous VIP que no baixaven dels 80.000 euros. María José López Sánchez, regidora del PP a Elx; Pablo Carreres Gargallo, candidat del PP a València i dirigent de Noves Generacions; Silvia Ortí Gallent, qui va ser candidata del PP al Congrés dels Diputats; l’exvicepresident de la Diputació de València entre 1995 i 1999, Juan Sanchis Torres; o Antonio Gil Monteagudo, candidat en les llistes del PP de Camps en les autonòmiques del 2011, en són alguns dels noms.

Si al mandat de Font de Mora Ciegsa va esdevindre en una conselleria paral·lela amb prop de 95 persones contractades directament quan l’única activitat de la societat era realitzar adjudicacions a empreses per a construir centres educatius, les irregularitats van anar més enllà. I aquestes no fan referència només als pagaments mensuals al despatx d’advocats Broseta, tot i comptar Ciegsa amb un gabinet jurídic, o a l’increment de la despesa publicitària en època electoral. Empreses vinculades a la trama Gürtel va pescar contractes de la societat encarregada de fer col·legis. I tot, quan Guardiola i Escrig van acudir a la boda d’Álvaro Pérez El Bigotes, considerat un dels capitosos del cas.

Sedesa, mercantil vinculada a la família de l’ex-president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, i relacionada a la causa, va aconseguir nombroses adjudicacions sempre amb preus per sobre del licitat. Un dels col·legis que va construir, l’IES d’Ondara (Marina Alta), ha estat un dels més controvertits: d’ençà de la seua inauguració en 2002, ha patit greus desperfectes, quatre inundacions i fou, fins i tot, desallotjat l’any 2008 per problemes de seguretat en l’estructura.

Piaf, altra empresa implicada a Gürtel, va rebre encàrrecs de Ciegsa. I tot, quan el president de l’empresa va fer negocis amb Víctor Campos, ex-vicepresident de la Generalitat Valenciana assenyalat a la trama capitanejada per Francisco Correa i, segons el sumari del cas Taula, un dels responsables de controlar a qui s’adjudicaven els contractes de l’empresa pública. No debades, actuava com a recaptador per al partit i també, segons les gravacions, per «al tort», que s’identificava amb l’ex-president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra.

La tercera empresa vinculada al cas ‘Gürtel’ que va adjudicar-se contractes polèmics de Ciegsa va ser Lubasa. Va rebre un encàrrec per 8 milions d’euros sense la celebració de cap concurs, quan la llei només permet adjudicar de forma directa segones fases d’obres -com era el cas- si no superen el milió d’euros. La promotora va guanyar aquesta concessió en aliança amb Ocide, de l’implicat a Gürtel, José Luis Ulibarri. El constructor José Miguel Pérez Taroncher, amic íntim de l’ex-dirigent popular assenyalat per corrupció a altre cas, Serafín Castellano, també va pescar treballs de Ciegsa.

Aules sense professor

Endeutada fins a les selles, Ciegsa sabia que amb l’arribada de l’esquerra al poder el seu final estava decretat. El conseller d’Educació, Vicent Marzà, davant l’acumulació de sospites va demanar una autòpsia a la Intervenció General de la Generalitat Valenciana perquè obrira de bat a bat l’empresa. Calia posar llums i taquígrafs a tanta opacitat anterior. I l’informe elaborat indicava un suspens clar a la gestió realitzada pel PP. Ciegsa s’havia gestionat com si fos una aula sense professor.

Amb un cost per als valencians de prop de 2.800 milions d’euros, el document reflectia irregularitats per totes bandes. Ningú controlava el cost real dels encàrrecs, va construir-se barracons regatejant tots els controls possibles i sense cap justificació per a recórrer a aquest tipus d’aules, no hi havia supervisió de cap tipus i les licitacions estaven plagades de mecanismes força irregulars. Aquestes, de fet, venien de naixement: «Les actuacions encomanades a Ciegsa manquen de pressupost i control per part de la conselleria, s’efectuen sobre la base d’un conveni irregular que no es va tramitar conforme a la llei, amb l’única finalitat d’obtenir finançament privat i accelerar la construcció d’infraestructures educatives que la Generalitat no podia executar», recull l’informe.

L’òrgan auditor de la Generalitat Valenciana va deixar-li una carabassa a Zaplana també. Aquest afirmava que els col·legis construïts per Ciegsa eren un 36% més cars que els edificats pel Consell, invalidant el principi per al qual s’havia creat l’empresa. El cost del metre quadrat -uns 900 euros- va fer-se a preus dels temps de la bogeria de la rajola, quan es tractava de construir instal·lacions per a prestar un servei públic fonamental.

Comissions dels pupitres

Amb la diputada d’Esquerra Unida, Rosa Pérez, denunciant i destapant una trama que va assolir unes dimensions més grans de les imaginades, l’alçament del secret de sumari del cas Taula ha desvelat com funcionava Ciegsa realment. Les confessions de Benavent i les posteriors comprovacions de la Guàrdia Civil ho han posat negre sobre blanc. I han apuntat a l’empresa pública com la principal eina dels capitostos de la trama per a recaptar diners negres que anirien, segons la investigació, a les seues butxaques o a finançar al PP valencià, siga quin siga el nivell orgànic: autonòmic o provincial.

«Conta’ls Max [Màximo Caturla]. Dos mil, tres mil, quatre mil…», és la frase de Benavent que reflecteix gràficament quin va ser l’objectiu, segons apunta l’institut armat, real per a crear Ciegsa: cobrar comissions il·legals. Si s’aplica el peatge clàssic que es cobrava del 3% sobre els 1.900 milions de deute que va acumular Ciegsa, s’haurien pogut cobrar uns 80 milions d’euros en suborns. I tot, gràcies als modificats d’obra que eren el que encarien el preu final del treball.

Lluitant els «homes de Rus» i el clan de Camps per les comissions que nodrien les cinc caixes B del PP al País Valencià, els papers estaven repartits. D’una banda, i sota els ordres de Camps, l’ex-conseller d’Economia i Hisenda i diputat al Congrés, Gerardo Camps, i Campos s’encarregaven de controlar qui s’enduia les adjudicacions. Una tasca que supervisava Font de Mora. A dalt de l’entramat hi apareixia, Camps, que manejava el repartiment de les comissions i donava instruccions a Gerardo Camps.

A l’altra banda, hi havia Caturla. Era qui gaudia del poder absolut de decisió a l’empresa. Com a recaptador de comissions també, enviava els sobres Benavent. Uns diners que repartien Rus i Emilio Llopis, ex-cap de gabinet de Rus, i que administrava Juan José Medina, ex-vice-president de la Diputació de València. La baralla per les comissions va arribar fins a un punt que Caturla va expressar-li a Benavent: «O el president marca el criteri amb el qual s’ha de funcionar, o ací hi haurà una autèntica guerra de laterals».

La Guàrdia Civil investiga a adjudicataris com ara Cleop –relacionada amb un Rus per la jugada fosca de la residència ‘model Cotino’ de Xàtiva– i Construcciones Luján,també esquitxada per la màfia de l’aigua. Els dirigents empresarials d’ambdues empreses van ser detinguts durant la macrooperació policial del cas. Aquestes mercantils també estan assenyalades a aquest cas per finançar suposadament de forma il·legal el PP valencià.

A l’espera que a comptagotes vagen apareixent nous detalls de com va realitzar-se el saqueig de Ciegsa, les sospites inicials dels partits d’esquerres que van denunciar la seua opacitat s’han confirmat. Al marge del procediment judicial, la comissió de Ciegsa que arrancarà aviat a les Cots Valencians determinarà els responsables polítics d’aquella nefasta gestió. Sembla que de l’amistat forjada mentre estudiaven dret, Francisco Camps i Gerardo Camps van aprendre a realitzar aquestes jugades suposadament il·legals de les aules que els van acollir durant anys. La corrupció ben present a classe.

Anuncios